REIVINDICACIÓ DE LA CANTAUTORA EVA GÓMEZ

Eva em va regalar el seu disc i no ens coneixíem; fins aquell moment tot havia sigut indirecte, per mitjà de les xarxes, que són capaces també de crear admiracions entre desconeguts. 'Entre la terra i el cel' no és un disc al qual s’escorre tot el suc escoltant-lo uns dies, o unes setmanes, i sembla que això és marca de la casa.

Eva Gómez (Almenara, 1976) va publicar un primer CD ('Código de barras', 2009) en què ja ens dibuixava una animeta interessant: profunda, reflexiva, crítica, compromesa. Una cantautora amb veu pròpia, vaja, i amb quina mena de veu! «Força dolça!», li he escrit en alguna ocasió. Era un primer port després de molts anys de formació musical, informal i formal, i de treball d’aquesta art, un camí solcat de provatures en grups de joventut, col·laboracions professionals com a guitarrista, participació en festivals i certàmens de cantautors i la seua especialització posterior com a tècnica de so i producció.

En aquests últims anys ha anat trobant i marcant un estil personal propi i una sonoritat fresca que amalgama amb el màxim respecte diverses influències musicals d’una Mediterrània àmplia. La corda és el seu domini natural (guitarra, mandolina, buzuki, baglama, rebab afganés...), i recolza en la Trencaclosques Laura Miñarro (percussions, violí i viola de roda). Les dotze cançons d’Entre la terra i el cel, caracteritzades per una acurada senzillesa de mínims instrumentals imprescindibles, arranquen amb un determinat i concret «El meu poble...» –la «noble entrada a la Plana, des de Morvedre mirant»– i es clouen amb un «aquest món trobarà l’eix per on girar». Enmig trobareu temes d’aproximació al seu espai interior –resulta ineludible no repetir la pista «Dona de fusta», una exquisidesa sobre el seu apassionament musical– i exterior, amerat de compromís social i denúncia (la situació de la dona, les trencadisses de drets, mangarrufes, memòria històrica, patrimoni...). Podríem dir-ne que és un disc 'glocal', amb vocació en un sentit etimològic –un «refugi per a cridar», en diu–, perquè res no hi ha de pròxim o de preocupació personal que no puga ser extrapolable, i, per tant, universal. Just el 2013 presentava també 'Llum a l’abisme del món', una mirada monogràfica a les cançons i als poemes més esperançadors creats als camps de concentració i guetos durant l’Holocaust.

Augurem un llarg recorregut a 'Entre la terra i el cel', un disc d’alta volada, tot i que sabem que ja està treballant en la producció d’un altre, 'El cel i les formes del vent', un projecte que mostrà el 2011 i que té previst oferir-nos en breu. Per a Eva, l’art prefereix expressar-se en llibertat i, sobretot, sense presses. Música i lletres d’actualitat sense data de caducitat: garantit.

Eva Gómez -- 'Entre la terra i el cel' -- Egostudio, setembre 2013