ALMENARA

Centre Paulo Freire                                                                                                                                                                                          divendres 16 de novembre 2012

Fotografia: Pere Hormigos

            Homenatge a JOAN FUSTER                

                                                                                                                                                                                                                               

Ramón Royo parlant de les seues vivències personals amb Joan Fuster. Paraules emocionades que el públic va saber valorar de manera especial, en un silenci espectant.

Un agraïment sorpresa, reivindicatiu i de justícia per al col·lectiu #SenyeraInfinita, amb regalet inclòs.

L'auditori va anar omplit-se i va anar agafant caloreta valencianista. Un poble recordant, respectant i vivint la seua història... El seu passat i també el seu futur.

Unes cançonetes per acomiadar-nos. Unes noves i altres no tant. A veu i guitarra, senzillament (menys és més).

Cançó amb conciència social però poètica. Pragmàtica però somiadora. Realista però sempre simpàtica.

Un somriure i unes quantes "gracietes" a l'escenari per no perdre la costum.

 

 

"NO FA FALTA NI QUE DIR...

QUE VOLEM COEXISTIR I TINDRE VEU I PARAULA"

 

 

Una dona i una guitarra van ser convidades a participar a l'homenatge que el Bloc Jove Almenara va organitzar amb l'ajuda de ACPV i Castelló Per la Llengua al Saló d'Actes Paulo Freire d'Almenara.

 

Com no podia ser d'altra manera, vaig acceptar emocionada la proposta per participar aportant algunes de les meues cançons per a tancar l'acte. Però la importància de tot açò és la vigència del llegat de Joan Fuster. La seua aportació a la nostra llengua i cultura. Veritats necessàries per al País Valencià.

   

 

Música de la terra de fons mentre sonaven de la veu de Quique, Carme, Lledó, Ximo, Robert i Ainara els versos i aforismes de Joan Fuster per començar. Històriques i evocadores imatges projectades mentrestant i un ambient que anava fent-se cada cop més càlid.

 

Després vam veure, sense perdre detall, la projecció del vídeo de L'Aplec de 1982 a Castelló... Per a seguir escoltant les emotives paraules de Ramón Royo, un veí d'Almenara que va conèixer personalment Joan Fuster.

 

Però, ací teniu la crònica oficial:

http://bjalmenara.blogspot.com.es/2012/11/almenara-simpatica-i-amable.html

 

 

 

 

        

         (Foto: L. Miñarro)         

 

 

Una vesprada plena d'emocions, de records i de projectes per al futur. Estona molt agradable que va ser sobretot cordial i culturalment cívica. Al finalitzar el miniconcert, picadeta i xerrada ací i allà. Fins l'altra. Moltes gràcies.

www.evagomez.com

 

 

Copyright © 2005 -2012  evagomez.com  -  Reservados todos los derechos.